energies renovables

Energies renovables, nou marc normatiu.

L’any 2019 que acabem de deixar endarrere ha estat un any clau per establir un nou marc normatiu per al desenvolupament de les energies renovables en el nostre país, sorgint diverses normatives que pretenen regular i afavorir el desenvolupament de les renovables fixant un marc regulador estable.

Si bé el 5 d’abril del passat 2019 es va aprovar el Reial Decret 244/2019, on es regulaven les condicions administratives, tècniques i econòmiques del autoconsum en energia elèctrica, en aquest últim trimestre s’han succeït una sèrie de Reials Decrets Llei, Decrets Llei, i resolucions que afecten la operativa de l’autoconsum tant a nivell estatal com autonòmic, que en aquest article intentarem organitzar cronològicament i fer-ne una breu descripció, destacant el més rellevant.

En quant a les instal·lacions fotovoltaiques aquest Reial Decret Llei, per a aquelles instal·lacions posades en servei anteriorment a l’any 2013 manté la seva actual taxa de rendibilitat del 7,398%, mentre per a les instal·lacions executades desprès de l’any 2013 la fixa en el 7,09%.

Reial Decret 17/2019

El primer Reial Decret Llei que és va publicar en aquest darrer trimestre, va ser el Reial Decret Llei 17/2019, de 22 de novembre, sobre l’adaptació dels paràmetres retributius de les instal·lacions renovables, en el qual s’establia el càlcul de la taxa de rendibilitat de les instal·lacions renovables existents a aplicar sobre aquestes a partir del 1 de gener de 2020, durant dos períodes reguladors de 6 anys, és a dir, durant els propers 12 anys.

També aquest RDL estableix que els inversors que aconsegueixin cobrar alguna indemnització derivada dels procediments arbitrals iniciats per la retallada que el govern de l’any 2013 va aplicar a les primes a la producció renovable, se’ls descomptarà de la nova retribució.

En el seu text s’inclou també un criteri específic per atorgar els punts de connexió que quedin lliures com a conseqüència del tancament de centrals tèrmiques (carbó o nuclears), en aquest cas, en l’adjudicació es tindran en compte “criteris de tipus social”, això és per a projectes que revitalitzin les zones afectades pels tancaments i creïn llocs de treball.

Per concloure, es considera dins el món de les renovables que el manteniment del valor de la rendibilitat per als projectes fotovoltaics ja existents, és un pas important cap a l’estabilitat i seguretat jurídica del sector i dóna senyals positius als inversors.

energia eòlica
energia eòlica

Decret Llei 16/2019, impuls per a energies renovables

A nivell autonòmic el passat dia 26 de novembre de 2019, es va publicar un Decret Llei molt esperat per al sector de les energies renovables, el Decret Llei 16/2019, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, que ha de permetre desbloquejar el sector de les energies renovables i eliminar barreres administratives per a la implementació d’aquestes.

Aquesta nova normativa, que està en línia amb la declaració d’emergència climàtica emesa pel Govern i el Parlament de Catalunya, contribueix a definir un marc regulador adequat per impulsar la instal·lació de projectes de grans dimensions i d’autoconsum, element essencial per assolir els objectius autonòmics fixats per 2030.

Aquest nou Decret Llei 16/2019, ja ratificat i aprovat pel Parlament de Catalunya, es pot dividir en dos grans blocs, per una banda les modificacions que afecten  a l’autoconsum i per l’altra  la tramitació i autorització de parcs fotovoltaics i eòlics. Així doncs, a continuació farem un breu anàlisi i resum de en què afecta en cadascun dels dos blocs.

1. Autoconsum

S’agilitza a nivell urbanístic la implantació de sistemes d’aprofitament d’energia solar, com poden ser les instal·lacions d´autoconsum fotovoltaic sobre edificacions.

S´estableix que no serà necessari modificar el plantejament urbanístic per aquest tipus d’instal·lacions i s’introdueixen altres modificacions a la Llei d’Urbanisme que donen coherència normativa a una regulació com la de les energies renovables on abans no n’hi havia. L’element clau és la substitució del règim de llicencia d’obres pel de la comunicació prèvia, tal i com ja es proposa a l´Ordenança tipus de l’ICAEN.

Aquesta modificació, que es fa introduint una nova lletra h) al article 187 bis de la Llei d´Urbanisme, tindrà enormes efectes positius a la pràctica i permetrà que les instal·lacions senzilles, en els termes establerts al nou article 9 bis, no es vegin abocades a un tràmit llarg i costos com és el de la llicencia d´obres, sinó que ara es deixa clar a la mateixa llei d´urbanisme que el tràmit urbanístic adequat, és el de comunicació prèvia.

2. Parcs fotovoltaics i eòlics

En quant a parcs fotovoltaics i eòlics l’aprovació del Decret Llei 16/2019 ha comportat la derogació de l’anterior Decret Llei 147/2009, eliminant així la limitació d’hectàrees per a la implantació de parcs fotovoltaics. El Decret llei 147/2009 havia estat el fre per al desenvolupament massiu de parcs fotovoltaics i eòlics a Catalunya en els últims 10 anys.

En quant al nou Decret Llei 16/2019, en primer lloc s’estableix un tràmit voluntari i no vinculant de consulta prèvia sobre la viabilitat de l’emplaçament.  Aquest instrument optatiu i no vinculant ,redueix el risc en el desenvolupament de projectes per als promotors ja que els permetrà conèixer en un termini de tres mesos si el seu projecte és viable o no. Si el resultat de la consulta prèvia és positiu o no es rep resposta, el projecte pot començar amb el procés administratiu formal d´autorització administrativa, en cas de resposta negativa, el sol·licitant s’estalvia els costos de desenvolupament i mesos de tramitació infructuosa.

També un altre punt destacable d’ aquest Decret Llei és que s’instrumenta un procediment únic de tramitació i autorització dels parcs eòlics i fotovoltaics sobre sòl, donat que inclou l’anàlisi ambiental, urbanístic, energètic, territorial, paisatgístic i patrimonial, agilitzant la tramitació dels projectes i facilitant la seva implementació.

Altres normatives

També s’han publicat diferents normatives per a poder fer efectiu el  desenvolupament dels mecanismes aprovats en el Reial Decret 244/2019 i pugui entrar en vigor la compensació dels excedents d’autoconsum. A més, Avançant a nivell reglamentari per a fer efectiva aquesta compensació, es va publicar el passat 11 de novembre, una proposta de resolució de la CNMC per la qual s’aprovava el format dels fitxers d’Intercanvi d’Informació entre comunitats i ciutats autònomes i Distribuïdors per a la Remissió d’Informació sobre el Autoconsum d’Energia Elèctrica.

El passat dia 12 de desembre, es va publicar al BOE l’actualització dels procediments d’operació del sistema elèctric per a adaptar-los a la nova normativa d’autoconsum, menció especial al PO 10.11 d’intercanvi d’informació entre REE, distribuïdores i comercialitzadores, clau per al mecanisme de compensació simplificada d’excedents.

Modificacio del CTE

Finalment i per acabar l’any, el dia 27 de desembre es va publicar al BOE el Reial Decret 732/2019, de 20 de desembre, pel qual es modifica el Codi Tècnic de l’Edificació. Aquesta modificació del CTE introdueix una nova exigència bàsica de salubritat HS 6, de protecció enfront de el gas radó, també es realitzen algunes modificacions en el DB SI, Seguretat en cas d’incendi, per limitar el risc de propagació de l’incendi per l’exterior de l’edifici i es fa una revisió del DB HE, per adaptar-lo a la directiva europea, revisant els valors mínims d’eficiència energètica i actualitzant la definició d’edifici de consum d’energia gairebé nul.

L’esmentada modificació va entrar en vigor el passat 28 de desembre de 2019, serà d’aplicació obligatòria a les obres de nova construcció i a les intervencions en edificis existents per a les quals se sol·liciti llicència municipal d’obres a partir de el 28 de juny de 2020.

HE5 Generació mínima d’energia elèctrica

En relació a les energies renovables, farem una petita pinzellada al que diu a la secció HE5 de Generació mínima d’energia elèctrica, per la qual, en els edificis amb un elevat consum d’energia elèctrica hauran d’incorporar sistemes de generació d’energia elèctrica procedent de fonts renovables per a ús propi o subministrament a la xarxa. De manera que s’hauran d’instal·lar potències mínimes genèriques de 30 kW i màximes 100 kW, sent la potència mínima especifica de almenys el 1% de la superfície construïda o del 5% la superfície de coberta. Aquesta obligació és d’aplicació a edificis amb ús diferent al residencial privat en els següents casos:

  1. Edificis de nova construcció i també ampliacions d’edificis existents, quan superin o incrementin la superfície construïda en més de 3.000 m2
  2. Edificis existents que es reformin íntegrament, o en què es produeixi un canvi d’ús característic d’ell mateix, quan se superin els 3.000 m2 de superfície construïda.

De totes maneres, donada la importància que mereix aquesta modificació del CTE, dedicarem pròximament un article específic on analitzarem els aspectes més destacables.

You may also like...

Popular Posts

1 Comment

  1. […] com ja vàrem avançar en el nostre post anterior sobre el nou marc normatiu de les energies renovables. En aquest nou article descriurem les principals novetats en la nova modificació del codi tècnic […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies